dijous, 3 de maig del 2012

La reforma agrária liberal a Espanya


La reforma agrària liberal a Espanya tracta d’un conjunt de mesures jurídic-polítiques que van modificar el règim jurídic de la propietat de la terra, aquestes mesures van incloure un grup d’accions com: L’abolició del règim senyorial, la reforma dels drets del propietari, desvinculació y la desamortització.

L’abolició del règim senyorial, mitjançant decrets y lleis  intentaven desfer els senyors feudals que manaven y portaven les rendes de les seves terres, els privilegis de ser noble per accedir a l’exèrcit, a l’administració i els privilegis a la Mesta.

La desamortització es un procés que posava al mercat, mitjançant la subhasta pública, els béns i les terres no productives sota el poder de les “ mans mortes”, normalment aquestes terres pertanyien a l’Església que les aconseguia a través de donacions. Aquest procés va ser molt important per als liberals per què els va permetre modificar el règim de propietat de l’antic règim, per implantar l’anomena’t Estat Burgès que permetia una gran evolució en l’economia de l’Estat.

El principals afectats d’aquest procés van ser l’Església i els ajuntaments, per què eren els majors posseïdors de terres.  

La reforma va beneficiats van ser el burgesos o els propietaris agrícoles amb riquesa per invertien en la compra de terres, aquests tenien títols de Deute públic, al contrari, els pagesos o camperols no els va beneficiar gaire degut al seu poc capital per invertir.

Els majors perjudicats van ser els pagesos o camperols perquè amb tot el conjunt de processos van perdre els drets sobre les terres i van acabar empobrint-se molt, això no vol dir que tots siguin igual perquè mentre algun que posseïa capital suficient per la compra de terres es va acabant fent “empresari” perquè l’agricultura acabat aquest procés, canvia i majorment s’utilitza per a l’economia i no per al autoconsum. 

dimecres, 15 de febrer del 2012

Les condicions de vida i treball de la Revolució Industrial

A l'inici de la industrialització els obrers treballaven 12, 14 i 16 hores diàries a canvi d'un sou que de manera arbitrària el patró fixava. Molt sovint, la situació higiènica i l'intens ritme de treball que existia a les empreses tèxtils i a les mines, provocaren malalties difícils de guarir.És a dir, estaven sotmesos a unes condicions de treball que feien molt difícil la supervivència.
Els obrers no tenien cap mena d'assegurança i podien ser acomiadats sense cap compensació ni atur. L'Estat no intervenia en aquest àmbit.  A la fi, a mitjans del segle XVIII, la majoria dels governs dictaren les primeres legislacions obreres; per exemple, el 1843, a França es prohibí el treball dels menors de 8 anys. 
Fora de la vida laboral les condicions d'habitatge i d'alimentació eren molt dolentes; els treballadors industrials vivien amuntegats en nuclis suburbans entre brutícia, contaminació, fum, i una manca generalitzada de serveis públics (clavegueram, aigua, neteja de carrers etc.). Els habitatges eren molt reduits però hi vivien més d'una familia. A més, això facilità la propagació d'epidèmies ja que fins i tot havien de dormir families senceres en un mateix llit. Els baixos salaris donaven per fer àpats amb poques proteïnes de quantitats mínimes per subsistir. Per beure, aigua i vi, encara que l'aigua podia estar contaminada i era millor no consumir-ne, alhora que aliments com el bacallà i les arengades ressecaven la gola i induïa als treballadors a veure vi i aiguardent.

Els infants i les dones s'havia cobraven salaris molt més baixos que els homes. Els empresaris podien pagar a un nen menys que a un adult tot i que la seva productivitat era comparable.

dimecres, 4 de gener del 2012

El ferrocarril i la millora de les comunicacions

Al segle XVIII, els treballadors de diverses zones mineres d’Europa van descobrir que les vagonetes es desplaçaven millor si les rodes giraven per un carril, i a la primera meitat del segle XIX, es van començar a desenvolupar carrils de ferro, que suportaven el pes d’una locomotora de vapor. Estaven formats per un cos de fusta recobert per una xapa.
Així doncs, el ferrocarril és un sistema de transport terrestre de persones i mercaderies guiat sobre carrils o rails d’acer o ferro que fan un camí.
La primera locomotora de vapor va ser construïda i va circular a Anglaterra, primerament només transportava càrregues, però finalment, al 1830 va començar a transportar passatgers. Així doncs, també van haver d‘utilitzar senyals mecàniques pel gran volum de tràfic.
La seva implantació va causar una transformació completa de la societat en permetre el transport de persones i mercaderies amb un baix cost i de forma regular i segura, i a Europa es va establir la tradició del ferrocarril com una empresa pública, i l’obligació del govern de finançar una part del manteniment i l’ampliació de les infraestructures nacionals de les vies fèrries.
Al 1914 ja existia gairebé tota la xarxa de viés fèrries que actualment hi ha a Europa.
Europa i Nord Amèrica  van utilitzar una amplada de 1.435 mm, però Espanya va optar per una amplada de 1.668 mm,  una hipòtesi és que l’amplada era diferent per raons de protecció contra la revolució francesa, tot i que ja havia acabat.
Les locomotores de vapor requereixen un alt grau de manteniment per funcionar, i després de la II Guerra Mundial, els costos de personal van incrementar, el que va fer que la tracció a vapor s’encarís sobre la resta. A més, la guerra va impulsar el desenvolupament dels motors de combustió interna, que van fer a les locomotores dièsel més barates i potents. A conseqüència de la producció a gran escala d’autovies, el transport per ferrocarril es va fer menys popular i el transport aeri va començar a quedar-se amb el mercat de viatges de llarga distància.
Per últim, s'ha de dir que el ferrocarril va ser un dels principals elements de la Segona Revolució Industrial.

XARXA DE FERROCARRILS AL SEGLE XIX

FERROCARRIL AMB LOCOMOTORA DE VAPOR