La reforma agrària liberal a Espanya tracta d’un conjunt de
mesures jurídic-polítiques que van modificar el règim jurídic de la propietat
de la terra, aquestes mesures van incloure un grup d’accions com: L’abolició
del règim senyorial, la reforma dels drets del propietari, desvinculació y la
desamortització.
L’abolició del règim senyorial, mitjançant decrets y lleis intentaven desfer els senyors feudals que
manaven y portaven les rendes de les seves terres, els privilegis de ser noble
per accedir a l’exèrcit, a l’administració i els privilegis a la Mesta.
La desamortització es un procés que posava al mercat,
mitjançant la subhasta pública, els béns i les terres no productives sota el
poder de les “ mans mortes”, normalment aquestes terres pertanyien a l’Església
que les aconseguia a través de donacions. Aquest procés va ser molt important
per als liberals per què els va permetre modificar el règim de propietat de l’antic
règim, per implantar l’anomena’t Estat Burgès que permetia una gran evolució en
l’economia de l’Estat.
El principals afectats d’aquest procés van ser l’Església i
els ajuntaments, per què eren els majors posseïdors de terres.
La reforma va beneficiats van ser el burgesos o els
propietaris agrícoles amb riquesa per invertien en la compra de terres, aquests
tenien títols de Deute públic, al contrari, els pagesos o camperols no els va
beneficiar gaire degut al seu poc capital per invertir.
Els majors perjudicats van ser els pagesos o camperols
perquè amb tot el conjunt de processos van perdre els drets sobre les terres i
van acabar empobrint-se molt, això no vol dir que tots siguin igual perquè
mentre algun que posseïa capital suficient per la compra de terres es va
acabant fent “empresari” perquè l’agricultura acabat aquest procés, canvia i
majorment s’utilitza per a l’economia i no per al autoconsum.
