dimecres, 26 d’octubre del 2011

Guerra de Successió

Carles II, que havia mort sense descendència, va nomenar successor a Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, qui va ser coronat amb el títol de Felip V. Acabava així la dinastia dels Habsburg i es situava al tron ​​espanyol la dinastia borbònica. Molt aviat, però, es va formar un grup dins i fora d'Espanya que no acceptava el nou rei i donava suport al pretendent l'Arxiduc Carles d'Habsburg. Fou llavors, en 1701 quan la guerra esclatà. El conflicte tenia una doble perspectiva:

* L'ascens al tron ​​espanyol de Felip V que representava l'hegemonia francesa i la temuda unió d'Espanya i França sota un mateix monarcaLes diverses potències europees es van posicionar davant el conflicte successori espanyol.  

*Felip V representava el model centralista francès, recolzat en la Corona de Castella, mentre que Carles d' Habsburg personificava el model foralista, recolzat en la Corona d'Aragó i, especialment, a Catalunya.

La guerra va acabar amb el triomf de Felip V. Carles d' Habsburg va heretar en 1711 l'Imperi alemany i es va desinteressar de la seva aspiració a regnar a Espanya. La guerra va concloure amb la signatura del Tractat d'Utrecht el 1713. El tractat va estipular el següent:
* Felip V era reconegut per les potències europees com a Rei d'Espanya però renunciava a qualsevol possible dret a la corona francesa.
*Els Països Baixos espanyols i els territoris italians (Nàpols i Sardenya) van passar a Àustria. El regne de Savoia es va annexionar l'illa de Sicília.
*Anglaterra va obtenir Gibraltar, Menorca i el navili de permís (dret limitat a comerciar amb les Índies espanyoles) i el seient de negres (permís per comerciar amb esclaus a les Índies).



 Carles II d' Habsburg, rei d' Espanya, va morir a l'edat de 39 anys. Sense descendència, a causa del seu lamentable estat físic i la seva esterilitat.
Felip V de Borbó fou regnava Espanya posteriorment que Carles II. El seu regnat fou de 45 anys i tres dies, el més llarg de la història d' Espanya.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

La il·lustració

La il·lustració és un pensament científic i filosòfic que  va sorgir a França, Anglaterra i Alemanya  i que es va estendre per tota Europa al segle XVIII (Segle de les llums).

Aquesta corrent de pensaments i idees és un reflex de la realitat de l’època, ja que defensa la llibertat individual de l’home, la fe en la raó davant les tradicions culturals més conservadores, proposa grans canvis socials, impulsa el saber científic i l’ igualtat jurídica.

Aquestes idees van ser acceptades en part per l’aristocràcia defensora de l’Antic Règim, i les monarquies absolutes sorgides al segle XVI van veure en aquest pensament el reforç de la seva autoritat, un camí per desenvolupar la riquesa nacional i satisfer les demandes socials dels seus súbdits. D’aquesta manera va sorgir el despotisme il·lustrat a Prússia, Rússia, Àustria i Espanya.

Però com sempre hi havien alguns que no hi estaven d’acord, i es van produir diverses revolucions, entre les que s’han de destacar la revolució Industrial i la revolució francesa entre d’altres.

















(La família de Felip V , de Louis Michel van Loo.)