La Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Abans de la revolució, França era sotmesa sota l'Antic règim, era una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra; En aquells moments Luís XVI va ser incapaç de superar la forta crisi financera, fam i la debilitat de la vella estructura de les classes.

En la revolució van succeí diverses etapes:

- La primera etapa succeí quan els Tres Estats realitzen una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, i eliminar tots els  vestigis de l'Antic Règim i promulgà  Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.

- En la segona etapa els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l’oposició de la monarquia i l’aristocràcia, causaren una onada revolucionària que desembocà en la instauració d’una república. Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat.

- La darrera etapa, va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l’esquerra jacobina, promogué un cop d’estat encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el que finalitza el període revolucionari.

Guerra de Successió

Carles II, que havia mort sense descendència, va nomenar successor a Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, qui va ser coronat amb el títol de Felip V. Acabava així la dinastia dels Habsburg i es situava al tron ​​espanyol la dinastia borbònica. Molt aviat, però, es va formar un grup dins i fora d'Espanya que no acceptava el nou rei i donava suport al pretendent l'Arxiduc Carles d'Habsburg. Fou llavors, en 1701 quan la guerra esclatà. El conflicte tenia una doble perspectiva:

* L'ascens al tron ​​espanyol de Felip V que representava l'hegemonia francesa i la temuda unió d'Espanya i França sota un mateix monarca. Les diverses potències europees es van posicionar davant el conflicte successori espanyol.  
*Felip V representava el model centralista francès, recolzat en la Corona de Castella, mentre que Carles d' Habsburg personificava el model foralista, recolzat en la Corona d'Aragó i, especialment, a Catalunya.

La guerra va acabar amb el triomf de Felip V. Carles d' Habsburg va heretar en 1711 l'Imperi alemany i es va desinteressar de la seva aspiració a regnar a Espanya. La guerra va concloure amb la signatura del Tractat d'Utrecht el 1713. El tractat va estipular el següent:
* Felip V era reconegut per les potències europees com a Rei d'Espanya però renunciava a qualsevol possible dret a la corona francesa.
*Els Països Baixos espanyols i els territoris italians (Nàpols i Sardenya) van passar a Àustria. El regne de Savoia es va annexionar l'illa de Sicília.
*Anglaterra va obtenir Gibraltar, Menorca i el navili de permís (dret limitat a comerciar amb les Índies espanyoles) i el seient de negres (permís per comerciar amb esclaus a les Índies).

 Carles II d' Habsburg, rei d' Espanya, va morir a l'edat de 39 anys. Sense descendència, a causa del seu lamentable estat físic i la seva esterilitat.

Felip V de Borbó fou regnava Espanya posteriorment que Carles II. El seu regnat fou de 45 anys i tres dies, el més llarg de la història d' Espanya.

La il·lustració

La il·lustració és un pensament científic i filosòfic que  va sorgir a França, Anglaterra i Alemanya  i que es va estendre per tota Europa al segle XVIII (Segle de les llums).

Aquesta corrent de pensaments i idees és un reflex de la realitat de l’època, ja que defensa la llibertat individual de l’home, la fe en la raó davant les tradicions culturals més conservadores, proposa grans canvis socials, impulsa el saber científic i l’ igualtat jurídica.

Aquestes idees van ser acceptades en part per l’aristocràcia defensora de l’Antic Règim, i les monarquies absolutes sorgides al segle XVI van veure en aquest pensament el reforç de la seva autoritat, un camí per desenvolupar la riquesa nacional i satisfer les demandes socials dels seus súbdits. D’aquesta manera va sorgir el despotisme il·lustrat a Prússia, Rússia, Àustria i Espanya.

Però com sempre hi havien alguns que no hi estaven d’acord, i es van produir diverses revolucions, entre les que s’han de destacar la revolució Industrial i la revolució francesa entre d’altres.

(La família de Felip V , de Louis Michel van Loo.)

La monarquia de dret diví

- Què és la monarquia de dret diví?

 La monarquia de dret diví és una doctrina la qual tracta de un regne que es regnat per un monarca que suposadament ha estat escollit per Déu, això fa que quan algú intenta restringir o malmetre al regne, el monarca té poder absolut per fer tot el que vol.

Els governats acabaven sent súbdits sense cap tipus de dret a res.

El monarca era ajudat per institucions que l’assessoraven  i de vegades tenia que consultar els parlaments.

-Quina època correspon?  Correspon al segle XVIII, sota l'Antic Règim.

(Retrat de Lluís XIV de França, Obra de Jacint Rigau).