La reforma agrária liberal a Espanya

La reforma agrària liberal a Espanya tracta d’un conjunt de mesures jurídic-polítiques que van modificar el règim jurídic de la propietat de la terra, aquestes mesures van incloure un grup d’accions com: L’abolició del règim senyorial, la reforma dels drets del propietari, desvinculació y la desamortització.

L’abolició del règim senyorial, mitjançant decrets y lleis  intentaven desfer els senyors feudals que manaven y portaven les rendes de les seves terres, els privilegis de ser noble per accedir a l’exèrcit, a l’administració i els privilegis a la Mesta.

La desamortització es un procés que posava al mercat, mitjançant la subhasta pública, els béns i les terres no productives sota el poder de les “ mans mortes”, normalment aquestes terres pertanyien a l’Església que les aconseguia a través de donacions. Aquest procés va ser molt important per als liberals per què els va permetre modificar el règim de propietat de l’antic règim, per implantar l’anomena’t Estat Burgès que permetia una gran evolució en l’economia de l’Estat.

El principals afectats d’aquest procés van ser l’Església i els ajuntaments, per què eren els majors posseïdors de terres.  

La reforma va beneficiats van ser el burgesos o els propietaris agrícoles amb riquesa per invertien en la compra de terres, aquests tenien títols de Deute públic, al contrari, els pagesos o camperols no els va beneficiar gaire degut al seu poc capital per invertir.

Els majors perjudicats van ser els pagesos o camperols perquè amb tot el conjunt de processos van perdre els drets sobre les terres i van acabar empobrint-se molt, això no vol dir que tots siguin igual perquè mentre algun que posseïa capital suficient per la compra de terres es va acabant fent “empresari” perquè l’agricultura acabat aquest procés, canvia i majorment s’utilitza per a l’economia i no per al autoconsum. 

Les condicions de vida i treball de la Revolució Industrial

A l'inici de la industrialització els obrers treballaven 12, 14 i 16 hores diàries a canvi d'un sou que de manera arbitrària el patró fixava. Molt sovint, la situació higiènica i l'intens ritme de treball que existia a les empreses tèxtils i a les mines, provocaren malalties difícils de guarir.És a dir, estaven sotmesos a unes condicions de treball que feien molt difícil la supervivència.

Els obrers no tenien cap mena d'assegurança i podien ser acomiadats sense cap compensació ni atur. L'Estat no intervenia en aquest àmbit.  A la fi, a mitjans del segle XVIII, la majoria dels governs dictaren les primeres legislacions obreres; per exemple, el 1843, a França es prohibí el treball dels menors de 8 anys. 

Fora de la vida laboral les condicions d'habitatge i d'alimentació eren molt dolentes; els treballadors industrials vivien amuntegats en nuclis suburbans entre brutícia, contaminació, fum, i una manca generalitzada de serveis públics (clavegueram, aigua, neteja de carrers etc.). Els habitatges eren molt reduits però hi vivien més d'una familia. A més, això facilità la propagació d'epidèmies ja que fins i tot havien de dormir families senceres en un mateix llit. Els baixos salaris donaven per fer àpats amb poques proteïnes de quantitats mínimes per subsistir. Per beure, aigua i vi, encara que l'aigua podia estar contaminada i era millor no consumir-ne, alhora que aliments com el bacallà i les arengades ressecaven la gola i induïa als treballadors a veure vi i aiguardent.

Els infants i les dones s'havia cobraven salaris molt més baixos que els homes. Els empresaris podien pagar a un nen menys que a un adult tot i que la seva productivitat era comparable.

El ferrocarril i la millora de les comunicacions

Al segle XVIII, els treballadors de diverses zones mineres d’Europa van descobrir que les vagonetes es desplaçaven millor si les rodes giraven per un carril, i a la primera meitat del segle XIX, es van començar a desenvolupar carrils de ferro, que suportaven el pes d’una locomotora de vapor. Estaven formats per un cos de fusta recobert per una xapa.

Així doncs, el ferrocarril és un sistema de transport terrestre de persones i mercaderies guiat sobre carrils o rails d’acer o ferro que fan un camí.

La primera locomotora de vapor va ser construïda i va circular a Anglaterra, primerament només transportava càrregues, però finalment, al 1830 va començar a transportar passatgers. Així doncs, també van haver d‘utilitzar senyals mecàniques pel gran volum de tràfic.

La seva implantació va causar una transformació completa de la societat en permetre el transport de persones i mercaderies amb un baix cost i de forma regular i segura, i a Europa es va establir la tradició del ferrocarril com una empresa pública, i l’obligació del govern de finançar una part del manteniment i l’ampliació de les infraestructures nacionals de les vies fèrries.

Al 1914 ja existia gairebé tota la xarxa de viés fèrries que actualment hi ha a Europa.

Europa i Nord Amèrica  van utilitzar una amplada de 1.435 mm, però Espanya va optar per una amplada de 1.668 mm,  una hipòtesi és que l’amplada era diferent per raons de protecció contra la revolució francesa, tot i que ja havia acabat.

Les locomotores de vapor requereixen un alt grau de manteniment per funcionar, i després de la II Guerra Mundial, els costos de personal van incrementar, el que va fer que la tracció a vapor s’encarís sobre la resta. A més, la guerra va impulsar el desenvolupament dels motors de combustió interna, que van fer a les locomotores dièsel més barates i potents. A conseqüència de la producció a gran escala d’autovies, el transport per ferrocarril es va fer menys popular i el transport aeri va començar a quedar-se amb el mercat de viatges de llarga distància.

Per últim, s'ha de dir que el ferrocarril va ser un dels principals elements de la Segona Revolució Industrial.

XARXA DE FERROCARRILS AL SEGLE XIX

FERROCARRIL AMB LOCOMOTORA DE VAPOR

La Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Abans de la revolució, França era sotmesa sota l'Antic règim, era una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra; En aquells moments Luís XVI va ser incapaç de superar la forta crisi financera, fam i la debilitat de la vella estructura de les classes.

En la revolució van succeí diverses etapes:

- La primera etapa succeí quan els Tres Estats realitzen una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, i eliminar tots els  vestigis de l'Antic Règim i promulgà  Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.

- En la segona etapa els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l’oposició de la monarquia i l’aristocràcia, causaren una onada revolucionària que desembocà en la instauració d’una república. Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat.

- La darrera etapa, va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l’esquerra jacobina, promogué un cop d’estat encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el que finalitza el període revolucionari.

Guerra de Successió

Carles II, que havia mort sense descendència, va nomenar successor a Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, qui va ser coronat amb el títol de Felip V. Acabava així la dinastia dels Habsburg i es situava al tron ​​espanyol la dinastia borbònica. Molt aviat, però, es va formar un grup dins i fora d'Espanya que no acceptava el nou rei i donava suport al pretendent l'Arxiduc Carles d'Habsburg. Fou llavors, en 1701 quan la guerra esclatà. El conflicte tenia una doble perspectiva:

* L'ascens al tron ​​espanyol de Felip V que representava l'hegemonia francesa i la temuda unió d'Espanya i França sota un mateix monarca. Les diverses potències europees es van posicionar davant el conflicte successori espanyol.  
*Felip V representava el model centralista francès, recolzat en la Corona de Castella, mentre que Carles d' Habsburg personificava el model foralista, recolzat en la Corona d'Aragó i, especialment, a Catalunya.

La guerra va acabar amb el triomf de Felip V. Carles d' Habsburg va heretar en 1711 l'Imperi alemany i es va desinteressar de la seva aspiració a regnar a Espanya. La guerra va concloure amb la signatura del Tractat d'Utrecht el 1713. El tractat va estipular el següent:
* Felip V era reconegut per les potències europees com a Rei d'Espanya però renunciava a qualsevol possible dret a la corona francesa.
*Els Països Baixos espanyols i els territoris italians (Nàpols i Sardenya) van passar a Àustria. El regne de Savoia es va annexionar l'illa de Sicília.
*Anglaterra va obtenir Gibraltar, Menorca i el navili de permís (dret limitat a comerciar amb les Índies espanyoles) i el seient de negres (permís per comerciar amb esclaus a les Índies).

 Carles II d' Habsburg, rei d' Espanya, va morir a l'edat de 39 anys. Sense descendència, a causa del seu lamentable estat físic i la seva esterilitat.

Felip V de Borbó fou regnava Espanya posteriorment que Carles II. El seu regnat fou de 45 anys i tres dies, el més llarg de la història d' Espanya.

La il·lustració

La il·lustració és un pensament científic i filosòfic que  va sorgir a França, Anglaterra i Alemanya  i que es va estendre per tota Europa al segle XVIII (Segle de les llums).

Aquesta corrent de pensaments i idees és un reflex de la realitat de l’època, ja que defensa la llibertat individual de l’home, la fe en la raó davant les tradicions culturals més conservadores, proposa grans canvis socials, impulsa el saber científic i l’ igualtat jurídica.

Aquestes idees van ser acceptades en part per l’aristocràcia defensora de l’Antic Règim, i les monarquies absolutes sorgides al segle XVI van veure en aquest pensament el reforç de la seva autoritat, un camí per desenvolupar la riquesa nacional i satisfer les demandes socials dels seus súbdits. D’aquesta manera va sorgir el despotisme il·lustrat a Prússia, Rússia, Àustria i Espanya.

Però com sempre hi havien alguns que no hi estaven d’acord, i es van produir diverses revolucions, entre les que s’han de destacar la revolució Industrial i la revolució francesa entre d’altres.

(La família de Felip V , de Louis Michel van Loo.)

La monarquia de dret diví

- Què és la monarquia de dret diví?

 La monarquia de dret diví és una doctrina la qual tracta de un regne que es regnat per un monarca que suposadament ha estat escollit per Déu, això fa que quan algú intenta restringir o malmetre al regne, el monarca té poder absolut per fer tot el que vol.

Els governats acabaven sent súbdits sense cap tipus de dret a res.

El monarca era ajudat per institucions que l’assessoraven  i de vegades tenia que consultar els parlaments.

-Quina època correspon?  Correspon al segle XVIII, sota l'Antic Règim.

(Retrat de Lluís XIV de França, Obra de Jacint Rigau).